PreservCAT: Usos del sòl a Catalunya 2001-2009: L'agricultura periurbana s'enfonsa.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Usos del sòl a Catalunya 2001-2009: L'agricultura periurbana s'enfonsa.

Un dels problemes greus que podrem tenir amb la pujada sostinguda dels preus dels combustibles, és que els aliments cada cop ens costaran més cars degut a que bona part d'aquests aliments els hem d'importar de llocs llunyans a l'actualitat. Això que, en principi, sembla fàcilment resoluble adquirint els aliments de casa nostra, xoca amb la perspectiva de que la superfície urbana va creixent contínuament  i cada cop tenim menys terres de conreu a tocar de casa. Paral·lelament, els continus incendis que pateixen les nostres muntanyes ens fan veure que els boscos, a casa nostra, són un bé natural en perill d'extinció, fent de tot plegat un escenari que no hauria ni imaginat en Dante. Malgrat tot, quan estudiem les fredes dades estadístiques, el panorama és molt diferent, ja que a Catalunya, ni el sòl urbà ha crescut tant, ni el bosc ha desaparegut en la proporció que ens pensem, però per contra, deixa palès un problema que ningú sembla tenir en compte i que, aquest sí, pot donar molts mals de cap en el futur: cada cop hi ha menys gent que vulgui fer de pagès a casa nostra.

Efectivament, aquestes són les conclusions a les que s'arriba de l'estudi de les dades estadístiques d'usos del sòl a Catalunya publicades al web de l'IDESCAT, corresponents al període 2001-2009, en que hem comparat les tendències d'ús del terreny tant a Catalunya, com a les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès.

Segons aquestes comparatives, entre l'any 2001 i 2009, la superfície de terrenys dedicats a l'agricultura de regadiu al global de Catalunya ha baixat de les 266.112 hectàrees el 2001 a les 260.595 ha el 2009, el que suposa un descens del 2,07% en la superfície conreada de regadiu.

Respecte la superfície de conreus de secà, el descens és força més acusat, ja que ha passat de les 661.200 ha el 2001 a les 586.014 ha el 2009, o el que és el mateix, un descens del 11,37%.

Amb aquests números, podríem arribar a pensar que el decreixement d'aquestes zones productives s'ha produït gràcies a l'augment de les zones urbanes però, segons l'estadística oficial, al contrari del que es pot pensar, les zones urbanes (enteses com zones urbanitzables, urbanes d'alta i baixa densitat, infraestructures, polígons industrials i comercials, etc...) han baixat un 3,05% en el mateix període, passant de les 207.526 ha (2001) a les 201.198 ha (2009).

El gran beneficiari de tots aquests descensos, per tant, ha estat el grup dels terrenys forestals, els quals han pujat de forma ostensible en el període 01-09. Els terrenys boscosos (zona arbrada) han passat dels 912.818 hectàrees el 2001 a 1.251.872 ha el 2009, el que suposa un 37,14% d'augment de superfície arbrada; les zones embosquinades (brolles, garrigues i zones de transició cap a bosc) van pujar també un 35,41% respecte el 2001, en passar de les 478.136 ha a les 647.450 ha el 2009.

Dades Catalunya 2001-2009

Veient aquestes dades podem observar com, al conjunt de Catalunya, malgrat els incendis que assolen les nostres contrades, els boscos tendeixen a augmentar en extensió, refutant la perspectiva general de pèrdua de terreny forestal dia a dia. Per contra, el terreny urbà, malgrat l'augment de més d'un milió de persones de la població al període de referència (6.361.365 hab -2001- a 7.475.420 hab -2009-) ha disminuït en termes generals, degut possiblement a que el gruix de la immigració s'ha radicat als centres urbans ja existents, augmentant la seva densitat de població.

Però... i les terres conreades? Per la seva part, la disminució de la superfície conreada només pot deure's a l'abandonament progressiu de les explotacions. Cada cop hi ha menys gent disposada a conrear la terra, no hi ha relleu generacional i, per tant, les terres són abandonades retornant gradualment cap a la situació forestal.

Si mirem la situació d'aquest sector agrari a les comarques del Baix Llobregat i al Barcelonès, amb les fèrtils terres del Delta del Llobregat a cavall de les dues comarques, les estadístiques es disparen. Per una banda, les terres de conreu de secà, han disminuït un 14,49% al Baix Llobregat  (de 2.437 ha a 1.874 ha) i un paorós 92,02% (de 163 ha a 13 ha) al Barcelonès, mentre que les de regadiu han baixat un 29,79% (de 2.994 ha a 1.742 ha) al Baix Llobregat i un 73,63% (182 ha a 48 ha) al Barcelonès, donant la idea del grau d'abandonament de l'activitat agrària a les rodalies de la gran metròpoli, en una zona, justament, que per la seva situació estratègica aquesta activitat hauria de ser d'especial interès i protecció. 

Dades Baix Llobregat 2001-2009
 
Respecte l'evolució dels sols urbans, al període 01-09, al Barcelonès, els sols urbans han pujat un 1,55% (11.381 ha a 11.557 ha), mentre que al Baix Llobregat van baixar un 23,47% (22.218 ha a 16.953 ha), possiblement lligats a les grans infraestructures que ha hagut de patir la zona durant la darrera dècada -desviament del riu, tercera pista, etc.- i les requalificacions lligades a elles.

Dades Barcelonès 2001-2009

En definitiva, l'activitat agrària a casa nostra està cada cop més marginada malgrat ser un dels pilars bàsics de la nostra societat i de la conservació del paisatge humà tradicional. Aquesta societat, justament, en comptes de promocionar el cultiu de les nostres terres en prevenció d'una forta pujada dels preus dels combustibles a mesura que s'acabi el petroli barat, està basant tota la seva alimentació en la importació generalitzada d'aliments de l'estranger (13.847.444 tones el 2009), mentre que l'exportació d'aliments es redueix a  4.315.447 tones anuals (2009), amb el perill que això pot comportar en el moment que la corrent d'aliments des de fora es vegi frenada per qualsevol inconvenient.

Vist tot això, faríem bé de prendre en consideració el perill real de desabastiment en que podem caure, com a país, per haver confiat bona part del nostre sistema alimentari en quelcom de tan voluble com el petroli.

Encara estem a temps de fer alguna cosa per a solucionar-ho.

-Ireneu Castillo-

Cap comentari:

Publica un comentari