PreservCAT: Introducció

Introducció


Ja sona massa llunyà el 2008, any de començament d'aquesta crisi que ens envolta per tot arreu. El que al principi es preveia com una crisi temporal, de les tantes que s'han passat abans durant els últims 60 anys, s'està destapant en realitat com quelcom de molt més profund i que sembla no tenir aturador malgrat les polítiques d'austeritat dels diferents governs.

Després de quatre anys de continua davallada i recessió, en la que la societat catalana està patint de forma duríssima la crisi econòmica, amb un empobriment desbocat de la població, el fet de que no hi hagi la més mínima llum de sortida a curt ni mig plaç, ens ha de fer plantejar conèixer quina és l'arrel principal i real del problema, més enllà de propagandes i informacions interessades.

Després d'una profunda reflexió, hom arriba a la conclusió de que només hi ha un comú denominador que doni explicació a tal cúmul de despropòsits, i que afecta el plantejament bàsic del sistema econòmic imperant fins a l'actualitat: el creixement il·limitat en un món de recursos limitats.

No som ni pocs, ni poc qualificats, els que pensem que la situació, a tots els nivells, s'està tornant insostenible. Tampoc són pocs els senyals que la societat en el seu conjunt ha anat ignorant reiteradament, amagant el cap sota l'ala de la seva autocomplaença. Crisi econòmica, contaminació ambiental, canvi climàtic, augment brutal de la població, disminució dels recursos pesquers, augment del consum energètic, augment del preu dels carburants, crisi alimentària, desforestació, erosió del sòl, extinció d'espècies, etc... són tocs d'atenció que no hem volgut escoltar, però que al final -com s'està demostrant- ens passaran una crua factura davant la qual no ens estem preparant.

Aquesta situació deixa molt palès que, tot d'una, el superb “Homo sapiens” no deixa de ser més que una altra espècie sotmesa, talment com la resta, a les lleis naturals que han regit el planeta durant milions d'anys i, evidentment, un comportament predatori calcat al de les llagostes, només en reportarà els mateixos resultats. O si no, que li diguin als rens de l'illa de Saint Matthew.

Ser o no ser, no ens queda més alternativa. Jo, personalment, prefereixo ser-hi i formar part de la solució: Aquí teniu PreservCAT.


-Ireneu Castillo-



Cap comentari:

Publica un comentari